Stop Bales de Goma: cap contacte amb la Conselleria d’Interior

[CAT, ESP]

El passat dijous diverses víctimes de bales de goma van saber pels mitjans de comunicació que el conseller d’Interior, Jordi Jané, havia ordenat estudiar “fins al final” els casos similars al de l’ Ester Quintana. En la mateixa roda de premsa, Jané va afirmar que s’havia reunit amb els advocats de diverses víctimes per “mostrar la voluntat absoluta” del Departament en cada cas. Això és totalment fals.

Els membres de SBG i víctimes de bales de goma, en tots aquests anys no han rebut mai cap trucada de la conselleria d’interior. Tot i així esperem que el contacte amb la conselleria sigui imminent, tal com afirma el conseller, i es posi així fil a l’agulla per a resoldre tots els casos, ja que tenen la mateixa gravetat que el de l’Ester Quintana, i en les mateixes condicions.

De fet, l’any 2014, juntament amb la prohibició de les bales de goma, es va decidir elaborar també un protocol per la indemnització de víctimes d’actuacions policials, el qual encara no s’ha aplicat mai i del que no en tenim cap notícia.

L’associació Stop Bales de Goma ha estat sempre proactiva en el contacte amb parlamentaris i Govern, participant en la comissió d’estudi que es va crear sobre aquest tema, facilitant contactes d’experts en la matèria, reunint-se amb grups parlamentaris i també amb la conselleria d’Interior el 2011. Ara espera que, arran de les declaracions fetes pel mateix conseller, s’aviïn els procediments necessaris per a resoldre els casos que queden per resargir.

Firmat: Carles Guillot, Oscar Alpuente, Jordi Naval, Nicola Tanno, Angelo Cilia, Giuseppe S. (mutilats per una bala de goma) i Stop Bales de Goma.


[ESP]

El pasado jueves diversas víctimas de balas de goma supieron a través de los medios de comunicación que el consejero de Interior, Jordi Jané, había ordenado estudiar “hasta el final” los casos similares al de Ester Quintana. En la misma rueda de prensa, Jané afirmó que se había reunido con los abogados de diversas víctimas para mostrar “la voluntad absoluta” del departamento en cada caso. Esto es totalmente falso.

Los miembros de SBG y víctimas de balas de goma, en todos estos años no han recibido ninguna llamada de la consejería de Interior. A pesar de ello, ahora esperamos que el contacto sea inminente, como afirma el consejero, y se pongan así manos a la obra para resolver todos los casos, ya que tienen la misma gravedad que el de Ester Quintana, y en las mismas condiciones.

De hecho, en el año 2014, juntamente con la prohibición de las balas de goma, se decidió también elaborar un protocolo de indemnización de víctimas de actuaciones policiales, el cual aún no se ha aplicado nunca y del que no tenemos ninguna noticia.

La asociación Stop Bales de Goma ha sido siempre proactiva en el contacto con parlametarios y Gobierno, participando en la comisión de estudio que se creó sobre este tema, facilitando contactos de expertos en la materia, reuniéndose con grupos parlamentarios y también con la consejería de Interior en 2011. Ahora espera que, a raíz de las declaraciones hechas por el propio consejero, se inicien los procedimientos necesarios para resolver los casos que quedan por resarcir.

Firmado: Carles Guillot, Oscar Alpuente, Jordi Naval, Nicola Tanno, Angelo Cilia, Giuseppe S. (mutilados por una bala de goma), y Stop Bales de Goma.

Stop Bales de Goma: cap contacte amb la Conselleria d’Interior

Carta d’en Carles Guillot després el NO de Estrasburg

El mes de març de 2013 vaig interposar una demanda contra l’estat espanyol al Tribunal Europeu dels Drets Humans, amb seu a la ciutat d’Estrasburg.

En concret denunciava a l’estat per haver estat ferit per una bala de goma disparada per un policia nacional el matí del dia 17 de juliol de l’any 2001. Com a conseqüència d’aquell tret, vaig perdre l’ull dret. Tot i que es va identificar a l’agent de la policia nacional que em va disparar, l’agent 77804, el jutjat d’instrucció va arxivar el cas.

Però vaig seguir endavant amb el cas, i després d’11 anys de processos judicials, ens els que vaig passar per l’Audiència Nacional, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional, la justícia espanyola va denegar qualsevol tipus d’indemnització, i, d’aquesta manera no va reconèixer mai la seva responsabilitat.

En la demanada presentada al TEDH acusàvem l’estat per la vulneració dels articles 6.1 (Tota persona té dret a un procés just en un plaç de temps raonable) i l’article 3 ( Ningú podrà ser sotmès a tortures ni a penes inhumanes o degradants) del Conveni Europeu dels Drets Humans.

Però a finals del mes d’abril, se’m va notificar que el Tribunal d’Estrasburg havia decidit no acceptar a tramit la meva demanda.

Sense més. Sense cap argument.

Tan sols diu que no accepten a tràmit la demanda.

Així acaben totes les meves opcions d’aconseguir justícia. Un periple judicial on he passat de ser l’afectat a ser el culpable.

Durant aquests darrers 14 anys, l’esperança que es fes justícia no ha deixat d’acompanyar-me, tot i saber que era una lluita contra l’Estat i contra el Poder i que difícilment aquest es deixaria vèncer.

Per això la meva lluita no s’ha limitat mai a l’aspecte jurídic.

Treure aquesta problemàtica al carrer, donar-li veu i cara, denunciar la brutalitat policial i tots els seus còmplices, generar debat sobre el model policial que tenim i recolzar els i les altres afectades han estat els motius per a continuar lluitant.

I aquests motius, segueixen intactes. No lluitava només per a “guanyar” el meu cas i, de passada, que es reconegués la desproporcionalitat que representen uns cossos policials armats amb material de guerra i que patrullen pels nostres carrers, sinó, i sobretot, per evitar que altres persones acabessin mutilades o mortes a mans d’aquests uniformats i per denunciar els casos ja existents.
Això, òbviament no ho he fet sol. Hem estat moltes les que hem unit la nostra veu, les que ens hem crispat amb cada nou cas de violència policial, de cada torturat a comissaria, de cada mort en mans dels agents de l’estat.

I tal com van les coses, la meva lluita, la nostra lluita, no s’ha acabat. La realitat catalana continua sent la d’una policia prepotent, extremadament armada, que emparats per la justícia i la classe política (que només ha canviat la munició dels fusells i ha incorporat noves armes igual de letals, com les anomenades pistoles Taser) continua fent ús d’una brutalitat desproporcionada contra la gent.

I en això seguiré,…… seguirem.

Carles Guillot, membre d’Stop Bales de Goma

Carta d’en Carles Guillot després el NO de Estrasburg

Seguirem denunciant la impunitat i la brutalitat policial, tingui la forma que tingui, i utilitzin les armes que utilitzin.

A partir d’ahir, les bales de goma estan prohibides entre el material antiavalots dels Mossos d’Esquadra. El que podria semblar una victòria de la societat civil no és res més que una gota en el mar. Per nosaltres, aquesta decisió arriba tard i malament.

Tard per què des de fa anys que exigíem la seva desaparició, i s’haguessin pogut evitar les ferides causades per aquestes armes. Evitar més víctimes d’aquest sistema on impera un regim policial que utilitza el monopoli de la violència i que està totalment descontrolat del poder polític, si és que aquest no està sotmès a ell.

I malament perquè això no ha significat rebaixar el poder repressiu de la policia catalana. Ans el contrari. S’han incorporat noves armes letals a l’equip dels Mossos, que es sumen a les que ja tenien. Noves armes de les que no existeixen estudis independents sobre els efectes que provoquen entre la població, tot i que es té coneixement de que poden ocasionar les mateixes lesions que les bales de goma.

És veritat que des de l’inici de l’Associació exigíem la prohibició de les bales de goma. Però la nostra lluita no es basava només en això. Denunciar les actuacions policials, l’estructura de la policia repressiva i prepotent que tenim, ha estat també un dels nostres eixos.

Actuacions il•legals, abusos de poder, violència extrema, tortures, vexacions, impunitat, corporativisme, no obediència a les normes i protocols. Comportaments habituals del cos dels Mossos d’Esquadra i en especial dels agents de la Brimo, que la Conselleria d’Interior excusa, amaga i protegeix de manera sistemàtica.

Però no ens hauria d’estranyar, ja que l’estratègia del poder és l’estratègia de la por.

Sentim, sabem, que la retirada de les bales de goma ha sigut un mercadeig entre els partits polítics per evitar la destitució del cap de la policia, en Manel Prat, després de l’assassinat de Juan Andrés Benitez.

Fa un parell de dies, el comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, demanava perdó a les afectades per les actuacions dels seus agents. Hipòcrita. No volem que ens demani perdó. Si tant penedit està, perquè encara treballen com a Mossos els assassins de Benítez? Per què no ha identificat els policies i els comandaments que han mutilat els nostres cossos? Per què segueix ignorant els comportaments autoritaris, homòfobs, sexistes i racistes que tant abunden entre els seus subordinats? Per què permet que els agents sentenciats per tortures i maltractaments, amnistiats pel poder polític, segueixin al cos,? Per què en aquest país, no hi ha justícia. I sense justícia no hi ha pau.

Per això seguirem denunciant la impunitat i la brutalitat policial, tingui la forma que tingui, i utilitzin les armes que utilitzin. Seguirem solidaritzant-nos amb els que pateixen, amb els que patim, la repressió policial. Seguirem lluitant per a fer visibles les desproporcionades actuacions policials, la complicitat judicial i la hipocresia política. Per que la lluita és l’únic camí.

Associació Stop Bales de Goma | Barcelona, 1 de maig de 2014

Seguirem denunciant la impunitat i la brutalitat policial, tingui la forma que tingui, i utilitzin les armes que utilitzin.

No només bales de goma: justícia per les víctimes, prou violència i impunitat policial‏.

El dia 30 de abril serà “efectiva” la prohibició de les pilotes de goma utilitzades per els Mossos d’Esquadra, segons el que va decidir la “Comissió d’estudi dels Models de Seguretat i Ordre Públic i de l’Ús de Material Antiavalots en Esdeveniments de Masses” el 8 de novembre de 2013. S’acaba així l’ús d’una arma letal que des de 2009 fins al 2012, en gairebé totes les ocasions que va ser utilitzada va causar danys irreparables a moltes persones entre les quals en destaquem 7 que van perdre la visió d’un ull. El nostre primer pensament va cap a ells i cap a tots aquells que, a Catalunya i a tot l’Estat Espanyol, han patit ferides permanents, tant física com moralment.

Amb la decisió del Parlament es va admetre que el posicionament dels moviments socials que denunciaven el caràcter letal d’aquesta arma era correcte i que en canvi el dels sindicats de policia i de la mateixa Conselleria d’Interior estava equivocat.  Ara bé, aquest assoliment, en aquesta fase que vivim de repressió contra la protesta social, no és més que una gota enmig del mar, una  concessió que es dóna per tal d’intentar silenciar altres denúncies menys concretes però que perduren al llarg del temps: la impunitat, la manca d’identificació, la brutalitat de les seves actuacions, i un model policial basat en la repressió i en la cultura de la por.

A la pràctica els Mossos d’Esquadra disposen avui de més armes que fa sis mesos, també aquestes de caràcter letal: una plataforma d’aiguacanons de so i projectils de foam. Aquestes últimes ja van ser utilitzades a Catalunya causant danys notables i a França van causar la pèrdua de la visió a diverses persones.

A més de la prohibició de les pilotes de goma la Comissió d’estudi també va votar sol·licitant altres canvis. Des que aquesta va acabar la seva feina no n’hem vist cap. Després de gairebé sis mesos encara no tenim notícies sobre el “protocol de reparació” dels danys per a la indemnització de les víctimes d’actuacions dels Mossos d’Esquadra. Al contrari del que es va declarar en les conclusions ni una de les víctimes ha rebut “assistència psicològica específica”. D’algunes decisions aprovades no sabem quines han estat les seves conseqüències: es va parlar de la creació d’un “procediment normalitzat de treball” sobre la metodologia de la mediació policial comunitària; de nous sistemes de traçabilitat, de recompte de les armes i de localització de les furgonetes; de revisar el procediment respecte a la utilització de les armes que disparen projectils, de la plataforma d’aigua i dels gasos lacrimògens de manera que es portin a compliment les recomanacions del Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura; d’elaborar el protocol de dotació i especificació dels mitjans tècnics i materials de la Brimo i de l’ Arro; de la responsabilitat dels agents i d’ eines que poden ajudar a la identificació dels responsables de les ferides causades per bales de goma. Finalment, es reitera que es faci efectiva la identificació dels agents policials, cosa que encara avui resulta gairebé impossible.

De tot això, en sis mesos no n’hem tingut cap notícia.

En canvi, arran de les dues últimes morts enmig d’una detenció, el que veiem és que es continua dificultant les investigacions per aclarir els fets, que es continua defensant de forma corporativa els agents imputats, i que, en declaracions del Conseller Espadaler, es pensa encara que les actuacions dels Mossos són “absolutament correctes”, seguint “patrons europeus coneguts i testats”. Ens preguntem, doncs, quins canvis de fons hi ha hagut, i si aquesta Comissió va servir realment per a fer reflexionar la classe política i accionar un motor de canvi del model policial.

El que és segur que no ha canviat és la cultura de la repressió. Les protestes continuen sent vistes com un problema d’ordre públic i els manifestants com “enemics”. A les manifestacions continuem veient centenars de policies antiavalots sense que hi hagi cap perill, amb escopetes a la vista i amb la impossibilitat de identificar-los. Per tant, contra l’ús d’armes letals, contra la criminalització de les protestes i contra la cultura policial de la repressió ja anunciem que continuarem lluitant.

Associació Stop Bales de Goma Ojo con Tu Ojo

No només bales de goma: justícia per les víctimes, prou violència i impunitat policial‏.

Los Mossos salen con las escopetas

Ayer por la tarde tuvo lugar en Barcelona el acto de salida de Desobediència2014, un espacio al que la asociación Stop Bales de Goma estamos adheridos, y que busca la retirada de las reformas legales planteadas por el gobierno de España a través de la desobediencia civil masiva. A las 18.30h se había convocado una movilización, inclusiva y abierta a colectivos y ciudadanía en general.

Siguen utilizando balas de goma en Barcelona

Los Mossos d’Esquadra aplicaron un despliegue policial desproporcionado e injustificado. Es intolerable que a un mes de la prohibición de las balas de goma en Catalunya, los Mossos d’Esquadra salgan a la calle mostrando las escopetas de proyectiles de goma. Demuestra una vez más la independencia con que actúan, creyéndose con el derecho a interpretar las órdenes a su manera y con toda impunidad.

Carrera de furgonetas en la Laietana

Los antidisturbios tomaron los aledaños de la manifestación, generando miedo y tensión entre los manifestantes; muchos se fueron antes de terminar el recorrido, por donde podían, ya que la mayoría de las calles de alrededor estaban cerradas por ellos mismos. Reventaron la manifestación cuando estaba a punto de ser desconvocada, de manera desproporcionada y sin razones que lo justificaran. Cargaron contra la cabecera y contra el grueso central, generando más pánico. Después empezaron una absurda carrera con las furgonetas, a más de 50km/h a lo largo de Via Laietana, poniendo en peligro a las personas que estaban en esta calle, y no solo por la manifestación. Muchos eran también turistas y gente que había salido a pasear. Digno de mención es también el “malentendido” que tuvieron un grupo de mossos infiltrados con sus compañeros uniformados, cuando les iban a aplicar su propia medicina a base de porras y puñetazos. Ahogaron los golpes con los gritos “¡Somos compañeros! ¡Somos compañeros!”

Son la BRIMO y la ARRO un cuerpo de policía profesional?

Además, cuestionamos la profesionalidad con la que actuó la BRIMO y la ARRO ayer, cuando en más de una ocasión las furgonetas resultaron bloqueadas en atascos que crearon ellos mismos. Así que, una vez más, nos preguntamos si no sería mejor para la seguridad ciudadana y el orden público abolir estos cuerpos “especiales” de policía.

Así como en Madrid el 22M, también aquí la policia decidió acabar con una manifestación sin ninguna razón de orden público y seguridad ciutadana. ¿Qué está pasando? ¿Manifestarse pacíficamente ya se considera delito?

Lo denunciamos en cada ocasión y hoy debemos volver a hacerlo: lo que pasó ayer por la tarde en Barcelona es muy grave y Manel Prat y Ramon Espadaler son, como en cada ocasión, los máximos responsables.
Reclamamos que investiguen e informen de forma pública a la ciudadanía sobre éstos hechos.

Los Mossos salen con las escopetas

Reabierto el caso de Chelo Baudín, herida por una bala de goma en el 2012 a Madrid

Como asociación Stop Bales de Goma – colectivo catalán que trabaja para la prohibición de las balas de goma – valoramos positivamente la reapertura del caso de Chelo Baudín por el Juzgado número 29 de Plaza de Castilla de Madrid.
Chelo se sumó en la mañana del 11 de julio de 2012 a la manifestación convocada en apoyo a los mineros y recibió el impacto de una de las balas de goma disparadas por la policía nacional en las cargas que se produjeron en el Paseo de la Castellana, Madrid. Según su relato y el de varios testimonios, fue disparada “sin ningún aviso. Apuntaron y dispararon”. Su caso había sido archivado en dos ocasiones aduciendo la imposibilidad de identificar al agente que disparó.

Tras la masacre en Ceuta, donde como mínimo 15 personas han muerto por incidentes relacionados con balas de goma y hay incontables heridas, incluyendo la pérdida de visión de un ojo, y con motivo de la nueva apertura de este caso, pedimos que la prohibición de las balas de goma se extienda de Catalunya a todo el estado. España es uno de los últimos países en utilizar esta arma letal para gestionar el orden público, lo cual preocupa incluso a la Comisión Europea. Pedimos además que se identifiquen los responsables políticos y policiales de estos actos de agresión y que todos los policías lleven números de placa, medida que permitiría que los casos judiciales no acabasen archivados una y otra vez.

Pero, por encima de todo, exigimos que se prohíba el uso de este tipo de armas en todo el estado.

Reabierto el caso de Chelo Baudín, herida por una bala de goma en el 2012 a Madrid

Manifestació #14N 2013

#JusticiaJuanAndres, assassinat per la policia al barri del raval.
#JusticiaEster, que va perdre un ull per una bala de goma el 14N del 2012.
#JusticiaIñigoCabacas, assassinat a Bilbao per una bala de goma disparada de un Ertzaintza.
#Justicia per totes les persones víctimes de abusos i violència policial.

MANIFEST

http://www.flickr.com/apps/slideshow/show.swf?v=124984

thanks to: http://www.flickr.com/photos/3eses


http://www.flickr.com/apps/slideshow/show.swf?v=124984
thanks to: FotoMovimiento

BYEIvJ4IIAAmtK-.jpg_small

Manifestació #14N 2013

Dv. 8 de Novembre 10H, concentració al parlament

Aquest divendres 8 de Novembre, la comissió parlamentaria EMSOPMAEM [1] (amb el nom més llarg de la historia per la qual hem fet el manifest més curt de la historia), presentarà les conclusions finals després de 4 mesos de compareixences. Aquestes conclusions passaran a votació al Parlament de Catalunya. Agències de premsa ja han filtrat que la conclusió serà prohibir les bales de goma en un termini concret de 6 mesos (el 30 d’Abril 2014) i que després d’aquest període seran reemplaçades per “altres armes robustes“.

  • Demanem la prohibició immediata de les bales de goma i de qualsevol nova arma.
  • Demanem justícia per les víctimes de repressió policial (TOTES, des de Juan Andrés Benitéz fins al Juan Gabriel Rodrigo Knafo, mort per una bala de goma a Tarragona el 1976).
  • Demanem de trencar amb l’actual model policial basat en impunitat i descontrol, i avui més que mai, les dimissions sense condicions del Manel Prat, un economista convergent que fa de director de policia decidint de manera irresponsable en tema de seguretat.

Amb el lema de NI BALES, NI FOAM, NI TANCS, convoquem una concentració davant del Parlament a partir de les 10 del mati. Entre totes (moviments socials i gent solidaria) estem a punt de guanyar una petita batalla en la lluita contra la violència policial i la impunitat.

[1] Comissió d’Estudi dels Models de Seguretat i Ordre Public i de ús de Material Antiavalots en Esdeveniments de Masses CARTELL 8N - ESBORRANY 3 Y YA

Dv. 8 de Novembre 10H, concentració al parlament

Comunicat sobre l’informe lliurat pel Departament d’Interior

Com associació Stop Bales de Goma valorem negativament l’informe lliurat per el Departament d’Interior a la Comissió d’Estudi dels Models de Seguretat del Parlament de Catalunya:

  1. No es diu a quina velocitat surten les pilotes de goma ni tampoc la força d’aquestes. Nosaltres afirmem que és molt superior (7 vegades) els 120 joules posats com a límit màxim per a ser considerades armes less-lethal en un estudi realitzat per al Parlament Europeu;
  2. No es mencionen les ferides que poden causar ni els nombre de ferits.
  3. No es contesta a les crítiques de ser una arma letal; en aquest sentit volem recordar la compareixença de la doctora Estrella Fernández en el sí de la comissió: http://stopbalesdegoma.org/informacio-medica
  4. No es mencionen els casos de denúncies penals encara oberts, és a dir totes aquelles de persones que van perdre un ull des de l’any 2009;
  5. Les xifres referides a indemnització no tenen a veure amb ferits de gravetat com pèrdues d’ulls;
  6. Finalment trobem ofensiu el següent paràgraf: “En els darrers temps s’ha detectat un increment del recurs a la jurisdicció penal, potser amb la creença de que les resolucions d’aquesta jurisdicció son més ràpides i més favorables als interessos dels perjudicats.” Si les víctimes no troben els responsables és perque els Mossos no els han lliurat davant dels jutges.
  7. El 2012 es van utilitzar 2 vegades (i no 1) en les 2 vagues generals (29 de març i 14 de novembre) causant 3 lesions a ulls. Fins que no confirmin l’ús de bales de goma a la vaga del 14N com confirmen els casos evidents i testimoniatges, tot el que diguin, TOT, no és creïble.

L’associació Stop Bales de Goma demana que s’abstinguin del donar-nos consells. Han perdut credibilitat, diguin el que diguin, escriguin el que escriguin.Ass. STOP Bales de Goma

Comunicat sobre l’informe lliurat pel Departament d’Interior